5 anys ja, 5 anys d’aquesta gran aventura, però això no naix del no-res.
Això comença moltíssims anys abans, alguna cosa així com al voltant de 20 anys, i és que la gran majoria ens coneixem des de l’escola i a poc a poc hem anat forjant una amistat que perdura al llarg dels anys.
A poc a poc vam anar creixent, i alguns es van anar incorporant al grup, i és que les nostres primeres aventures es van forjar en les pistes de Alborxi, on en aquells dies ja féiem algunes malifetes amb algun coet.
Aqueix grup de xavals joves, farts de passar fred, van decidir buscar-se un lloc on acollir-se, i amb l’excusa de llogar un baix en Nit de cap d’any, lloguem el baix del Carrer Joan Baptista *Pesset 56 Baix, la qual cosa era només una Nit de cap d’any de l’any 2013, s’ha convertit en el nostre local fins al dia de hui.
Anaven passant els anys, i cada vegada que arribaven festes, podíem veure com Vilaragut tallava el nostre carrer i gaudien al màxim de les festes patronals, i la pregunta era: I si ens fem penya? Però aqueixa idea de seguida s’esfumava, però en tornar a arribar festes es tornava a repetir aqueixa pregunta: I si ens fem penya? Fins que en les Festes de 2018, va tornar a sorgir: I si ens fem penya? En aquesta ocasió la Secretària Sheila i ara per fi entendreu el perquè del seu lloc, va agafar una taula i dues cadires, va cedir una a l’actual president i es va asseure al seu costat, va demanar silenci amb les seues millors formes com sempre i va dir: Ja està, Secretària i President, ara si ens farem penya. En aqueix moment el renou va ser gran i es van generar mil preguntes, fins que es va decidir que una vegada passades les festes es realitzaria una reunió de veritat.
I així va ser, l’1 de Setembre ens reunim i es va consolidar el que hui coneixem com la nostra penya, Penya els Arrastradors.
El somni era realitat, però l’elecció del nom no va ser senzilla, es van remenar noms com Ultim Diumenge D’Agost, Fills del Foc, fins algun peculiar i graciós com Paco Peña.
Per a aquell llavors l’elecció de president va ser senzilla, a més de perquè Sheila ja ho havia atorgat, en aquell moment Borja era l’únic que havia sigut peñista fins al moment, amb respecte de Pedro Navarro que en aquell moment no era associat.
Per a aquell llavors tiradors en la Cordá, només es trobaven Eric Nicolás i Borja Martínez, així va ser com van decidir que tots dos formarien part del logo de la nostra Penya.
La creació de la Penya suposava un canvi en la vida de tots, però especialment la del nostre presi, que des que era xiquet, la seua il·lusió o el seu somni era el de poder inculcar la cultura del foc als seus amics, aquell que com vau poder comprovar en un vídeo, va nàixer la nit d’abans de la Cordá, aqueix que ha viscut la pólvora des del balcó de casa dels seus iaios en Primer de Maig al crit de “ja ni queden”, mentre que gaudia dels tiradors de la seua família “ELS CAMPANA” i dels tiradors de la penya que l’ha vist créixer, la Penya el Coetó.
Però tornant a la nostra Penya, el primer any va ser un caos total, es va convertir en reformes, paperasses i constants reunions fins que la Generalitat i l’Ajuntament ens van acceptar com a associació i Interpenyes ens va acceptar i va incloure en l’Organització.
Van arribar les primeres festes, tot era incertesa, i per a res, van ser tot el contrari, van ser unes festes inoblidables, el nostre actual alcalde va poder inaugurar el nostre local, i gaudim més que algun altre any i comprovem que la pólvora i el foc també formaven part de la diversió. A més ens vam atrevir amb un Tardeo el qual repetim any rere any l’últim Dissabte d’Agost.
La decisió havia sigut l’adequada, ser penya ens havia fet endinsar-nos molt més en les festes del nostre poble.
Però de sobte, i a pocs mesos de celebrar les nostres segones festes, va aparéixer el COVID i com a tothom, ens trastocà els plans. Malgrat això, vam saber mantindre’ns ferms i més units que mai. Ens ho passem en gran en pandèmia fent videollamadas, i reunions telemàtiques, fins i tot arribem a guanyar un concurs de vídeo-playback organitzat per Interpenyes amb un vídeo espectacular, durant la Trobada a casa, el qual Interpenyes encara ens deu un Socarrat.
Una vegada més, i passada la pandèmia i tot amb normalitat, vam poder tornar a gaudir de les nostres festes majors i tots els actes inclosos en el seu programa.
Cada dia, la Penya Els Arrastradors va guanyant més nom tant dins d’Interpenyes, com dins del poble de Paterna.
I és que a poc a poc també som més els tiradors que participen en actes de foc.
Només esperem poder continuar fent mossa en la resta de poble de Paterna que per a alguna cosa som la Ciutat del Foc.
Gràcies a tots, gràcies de veritat.
Visca la Penya Els Arrastradors
Visca Paterna
I que la metxa mai s’apague!